dijous, 5 de juny de 2008

la sequera

com ja deveu haver notat fins i tot la metereologia està contra el tripartit, fins i tot els fenòmens naturals es posen d'acord per treure els colors al govern. no sé vosaltres, però jo ja he deixat d'interessar-me per si vindrà el benzema o l'adebayor i em llevo al matí impacient per veure com està la llosa del cavall o si la baells ja ha passat del 80% i sau pot desaiguar cap a susqueda. no em digueu que no us heu fet un glossari amb el conceptes més importants d'aquests dies: canonades, dessalinitzadores, embassament, minitansvasament, capçalera del riu. i no us heu adonat que en nadal ha fet escola i en baltazar i altres ja parlen paraula per paraula i vocalitzant, que no veuen que així se'ls entén tot? o potser parlen en anglès (no sé si recordeu l’acudit), ara que està tan de moda això que tothom ha de parlar anglès. en fi qui no es suïcida és perquè no vol. ara que és època de pagar impostos, jo cridaria a la desobediència perquè no sabeu quin mal em fa saber que una part, per petita que sigui, dels nostres impostos va a parar a pagar tanta incompetència, tanta incosistència, tanta ineptitut. estem finançant l’afany de poder de quatre desgraciadets que no sabien a què dedicar les seves vides i es van fer polítics, per què no vota la gent, es pregunten? no calen tants debats sobre la desafecció de la gent a la política. tothom reconeix des de lluny que la política s’ha converit en la deixalleria de cada casa, el pitjor de cada casa es fa polític , ni et cal currículum, ni experiència, ni per suposat saber parlar cap idioma, això sí bones ungles trepadores, bones “tragaderes” i saber-la xupar molt bé, cap escrúpol i molta cintura per fer que el que ahir era blanc ara sembli groc i demà vermell. jo de vegades pagaria una miqueta més perquè els polítics calladessin, us podeu imaginar quin silenci més còsmic, si quan ens llevéssim al matí no hi hagués declaracions ni contradeclaracions, ni rectificacions. potser quan ens aconseguim alliberar de tanta mediocritat entronitzada veurem que tot era més fàcil. com era d’esperar, la sequera s’acaba però els polítics continuen i a cada crisi és com si una veueta interior o exterior (potser déu existeix de veritat) ens volgués evidenciar que alguna cosa no funciona, que hem donat massa poder sobre les nostres vides a unes institucions i una gent que no se’l mereixia i que el malusa. ens hem acomodat i preferim dependre d’inútils que prendre decisions. la comoditat atrofia el millor dels animals i dels humans, els reflexos, els sentiments, la creativitat, la innovació. ens hem instal·lat a la pitjor de les sequeres i em fa por que per sota del cabal de reacció.