diumenge, 28 de juny de 2009

Llegeixo amb tristesa les notícies del diari i escolto alarmat els Telenotícies:

"El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a l'Índia, després de no poder superar els problemes de salut derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que s'ocupava de.."

De debó algú pensa que aquest senyor era català? Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a ajudar els més desvalguts, es va casar amb una noia anglesa, ha estat enterrat a l'Índia... Però el que és més greu, a algú l'importa d'on era? El lloc de naixement és un atzar, no ho és en canvi a què et dediques un cop has nascut. Em preocupa aquesta necessitat de citar l'origen de les persones que destaquen en algun àmbit que tenim a Catalunya, com si això fes millors els catalans que els filipins. No em sembla aquest missatge apologètic de la diferència i tendenciós, el millor missatge que s'ha de donar des dels mitjans de comuncació. No em sembla que un país es faci des de la diferència i només buscant l'excel·lència. El "vaquilla" també era català!

Em sembla ridícul criticar un govern per no anar als funerals de Vicent Ferrer, tant com m'ho sembla fer-li ara un acte a Catalunya, que em puc imaginar perfectament guarnit de símbols, banderes i himnes. Sabem que som una nació però ens entossudim a demostrar-ho per les vies equivocades i de la pitjor manera. La lamentable acció dels polítics catalans i la demagogia dels mitjans de comunicació catalans ens converteix en una mena de nous rics de la identitat, un país molt més a prop del folcrore i el provincianisme, del burka i l'exclusió que del progrés i la diversitat en què creix el món. I això em fa molt mal!!!


"[...] En la vida igual que en la literatura, no se descubre tierra nueva sin acceder a perder de vista primeramente , y por largo tiempo, toda costa. Voy pensando que en la vida cuentan únicamente los que no temen la alta mar y van más allá y lanzándose hacia lo desconocido [...]" Enrique Vila-Matas