diumenge, 28 de juny de 2009

Llegeixo amb tristesa les notícies del diari i escolto alarmat els Telenotícies:

"El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a l'Índia, després de no poder superar els problemes de salut derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que s'ocupava de.."

De debó algú pensa que aquest senyor era català? Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a ajudar els més desvalguts, es va casar amb una noia anglesa, ha estat enterrat a l'Índia... Però el que és més greu, a algú l'importa d'on era? El lloc de naixement és un atzar, no ho és en canvi a què et dediques un cop has nascut. Em preocupa aquesta necessitat de citar l'origen de les persones que destaquen en algun àmbit que tenim a Catalunya, com si això fes millors els catalans que els filipins. No em sembla aquest missatge apologètic de la diferència i tendenciós, el millor missatge que s'ha de donar des dels mitjans de comuncació. No em sembla que un país es faci des de la diferència i només buscant l'excel·lència. El "vaquilla" també era català!

Em sembla ridícul criticar un govern per no anar als funerals de Vicent Ferrer, tant com m'ho sembla fer-li ara un acte a Catalunya, que em puc imaginar perfectament guarnit de símbols, banderes i himnes. Sabem que som una nació però ens entossudim a demostrar-ho per les vies equivocades i de la pitjor manera. La lamentable acció dels polítics catalans i la demagogia dels mitjans de comunicació catalans ens converteix en una mena de nous rics de la identitat, un país molt més a prop del folcrore i el provincianisme, del burka i l'exclusió que del progrés i la diversitat en què creix el món. I això em fa molt mal!!!


"[...] En la vida igual que en la literatura, no se descubre tierra nueva sin acceder a perder de vista primeramente , y por largo tiempo, toda costa. Voy pensando que en la vida cuentan únicamente los que no temen la alta mar y van más allá y lanzándose hacia lo desconocido [...]" Enrique Vila-Matas

diumenge, 19 d’abril de 2009

FYI

El amor de mi vida

(Pablo Milanés)

Te negaré tres veces
antes de que llegue el alba.
Me fundiré en la noche
donde me aguarda la nada.
Me perderé en la angustia
de buscarme y no encontrarme.
Te encontraré en la luz
que se me esconde tras el alma.

Desandaré caminos
sin salidas como muros.
Recorreré los cuerpos
desolados sin futuro.
Destruiré los mitos
que he formado
uno a uno
y pensaré en tu amor
este amor nuestro
vivo y puro.

Te veo sonreír
sin lamentarte de una herida.
Cuando me vi partir pensé
que no tendrías vida.
Qué gloria te tocó,
qué ángel te amó
que has renacido.
Qué milagro se dio
cuando el amor
volvía a tu nido.

Qué puedo hacer,
quiero saber
que me atormenta en mi interior.
Si es el dolor
que empieza a ser
miedo a perder
lo que se amó.

Será que eres
el amor de mi vida...

dissabte, 18 d’abril de 2009

EXCELSIOR

(El Joan Maragall més nietzscheà)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.

dimarts, 14 d’abril de 2009

concert


Vanessa da Mata a l'Auditori

Auditori de Barcelona
Dia 15 d'abril de 2009

dissabte, 21 de febrer de 2009


I Taught Myself How To Grow Old (Ryan Adams, East Tiger)

Poor little rose, beaten by the rain
In the wind in the gale, thunder and the hail
Sometimes I feel like I'm going insane
Without the numbness or the pain so intense to feel
Especially now it added up through the years
And I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
Now I'm crooked on the outside, and the inside's broke

Most of the time I got nothing to say
When I do it's nothing and nobody's there to listen anyway
I know I'm probably better off this way
I just listen to the voices on the TV 'til I'm tired
My eyes grow heavy and I fade away

'Cause I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside
I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
I taught myself how to grow old

diumenge, 18 de gener de 2009