"En una democracia sin pulso cívico ni controles legales efectivos de la acción política cualquier aspirante a sátrapa regional o municipal sabe que sus abusos quedarán impunes..."
Antonio Muñoz Molina El País 07.08.10
diumenge, 8 d’agost del 2010
dilluns, 7 de juny del 2010
Rabo de nube (Silvio Rodríguez)
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
un torbellino en el suelo
y una gran ira que sube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
que se llevara lo feo
y nos dejara el querube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
un torbellino en el suelo
y una gran ira que sube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
preferiría un rabo de nube,
que se llevara lo feo
y nos dejara el querube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
dilluns, 25 de gener del 2010
Teatre
Encantadora comèdia per passar una bona estona i riure molt
Enginyós guió i excel·lent posada en escena i interpretació
diumenge, 28 de juny del 2009
Llegeixo amb tristesa les notícies del diari i escolto alarmat els Telenotícies:
"El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a l'Índia, després de no poder superar els problemes de salut derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que s'ocupava de.."
De debó algú pensa que aquest senyor era català? Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a ajudar els més desvalguts, es va casar amb una noia anglesa, ha estat enterrat a l'Índia... Però el que és més greu, a algú l'importa d'on era? El lloc de naixement és un atzar, no ho és en canvi a què et dediques un cop has nascut. Em preocupa aquesta necessitat de citar l'origen de les persones que destaquen en algun àmbit que tenim a Catalunya, com si això fes millors els catalans que els filipins. No em sembla aquest missatge apologètic de la diferència i tendenciós, el millor missatge que s'ha de donar des dels mitjans de comuncació. No em sembla que un país es faci des de la diferència i només buscant l'excel·lència. El "vaquilla" també era català!
Em sembla ridícul criticar un govern per no anar als funerals de Vicent Ferrer, tant com m'ho sembla fer-li ara un acte a Catalunya, que em puc imaginar perfectament guarnit de símbols, banderes i himnes. Sabem que som una nació però ens entossudim a demostrar-ho per les vies equivocades i de la pitjor manera. La lamentable acció dels polítics catalans i la demagogia dels mitjans de comunicació catalans ens converteix en una mena de nous rics de la identitat, un país molt més a prop del folcrore i el provincianisme, del burka i l'exclusió que del progrés i la diversitat en què creix el món. I això em fa molt mal!!!
"El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a l'Índia, després de no poder superar els problemes de salut derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que s'ocupava de.."
De debó algú pensa que aquest senyor era català? Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a ajudar els més desvalguts, es va casar amb una noia anglesa, ha estat enterrat a l'Índia... Però el que és més greu, a algú l'importa d'on era? El lloc de naixement és un atzar, no ho és en canvi a què et dediques un cop has nascut. Em preocupa aquesta necessitat de citar l'origen de les persones que destaquen en algun àmbit que tenim a Catalunya, com si això fes millors els catalans que els filipins. No em sembla aquest missatge apologètic de la diferència i tendenciós, el millor missatge que s'ha de donar des dels mitjans de comuncació. No em sembla que un país es faci des de la diferència i només buscant l'excel·lència. El "vaquilla" també era català!
Em sembla ridícul criticar un govern per no anar als funerals de Vicent Ferrer, tant com m'ho sembla fer-li ara un acte a Catalunya, que em puc imaginar perfectament guarnit de símbols, banderes i himnes. Sabem que som una nació però ens entossudim a demostrar-ho per les vies equivocades i de la pitjor manera. La lamentable acció dels polítics catalans i la demagogia dels mitjans de comunicació catalans ens converteix en una mena de nous rics de la identitat, un país molt més a prop del folcrore i el provincianisme, del burka i l'exclusió que del progrés i la diversitat en què creix el món. I això em fa molt mal!!!
"[...] En la vida igual que en la literatura, no se descubre tierra nueva sin acceder a perder de vista primeramente , y por largo tiempo, toda costa. Voy pensando que en la vida cuentan únicamente los que no temen la alta mar y van más allá y lanzándose hacia lo desconocido [...]" Enrique Vila-Matas
diumenge, 19 d’abril del 2009
FYI
El amor de mi vida
Te negaré tres veces
antes de que llegue el alba.
Me fundiré en la noche
donde me aguarda la nada.
Me perderé en la angustia
de buscarme y no encontrarme.
Te encontraré en la luz
que se me esconde tras el alma.
Desandaré caminos
sin salidas como muros.
Recorreré los cuerpos
desolados sin futuro.
Destruiré los mitos
que he formado
uno a uno
y pensaré en tu amor
este amor nuestro
vivo y puro.
Te veo sonreír
sin lamentarte de una herida.
Cuando me vi partir pensé
que no tendrías vida.
Qué gloria te tocó,
qué ángel te amó
que has renacido.
Qué milagro se dio
cuando el amor
volvía a tu nido.
Qué puedo hacer,
quiero saber
que me atormenta en mi interior.
Si es el dolor
que empieza a ser
miedo a perder
lo que se amó.
Será que eres
el amor de mi vida...
dissabte, 18 d’abril del 2009
- EXCELSIOR
- (El Joan Maragall més nietzscheà)
- Vigila, esperit, vigila,
- no perdis mai el teu nord,
- no et deixis dur a la tranquil.la
- aigua mansa de cap port.
- Gira, gira els ulls enlaire,
- no miris les platges roïns,
- dóna el front en el gran aire,
- sempre, sempre mar endins.
- Sempre amb les veles suspeses,
- del cel al mar transparent,
- sempre entorn aigües esteses
- que es moguin eternament.
- Fuig-ne de la terra immoble,
- fuig dels horitzons mesquins:
- sempre al mar, al gran mar noble;
- sempre, sempre mar endins.
- Fora terres, fora platja,
- oblida't de ton regrés:
- no s'acaba el teu viatge,
- no s'acabarà mai més.
dimarts, 14 d’abril del 2009
dissabte, 21 de febrer del 2009
I Taught Myself How To Grow Old (Ryan Adams, East Tiger)
Poor little rose, beaten by the rain
In the wind in the gale, thunder and the hail
Sometimes I feel like I'm going insane
Without the numbness or the pain so intense to feel
Especially now it added up through the years
And I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
Now I'm crooked on the outside, and the inside's broke
Most of the time I got nothing to say
When I do it's nothing and nobody's there to listen anyway
I know I'm probably better off this way
I just listen to the voices on the TV 'til I'm tired
My eyes grow heavy and I fade away
'Cause I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside
I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
I taught myself how to grow old
diumenge, 18 de gener del 2009
dilluns, 3 de novembre del 2008
dijous, 5 de juny del 2008
la sequera
com ja deveu haver notat fins i tot la metereologia està contra el tripartit, fins i tot els fenòmens naturals es posen d'acord per treure els colors al govern. no sé vosaltres, però jo ja he deixat d'interessar-me per si vindrà el benzema o l'adebayor i em llevo al matí impacient per veure com està la llosa del cavall o si la baells ja ha passat del 80% i sau pot desaiguar cap a susqueda. no em digueu que no us heu fet un glossari amb el conceptes més importants d'aquests dies: canonades, dessalinitzadores, embassament, minitansvasament, capçalera del riu. i no us heu adonat que en nadal ha fet escola i en baltazar i altres ja parlen paraula per paraula i vocalitzant, que no veuen que així se'ls entén tot? o potser parlen en anglès (no sé si recordeu l’acudit), ara que està tan de moda això que tothom ha de parlar anglès. en fi qui no es suïcida és perquè no vol. ara que és època de pagar impostos, jo cridaria a la desobediència perquè no sabeu quin mal em fa saber que una part, per petita que sigui, dels nostres impostos va a parar a pagar tanta incompetència, tanta incosistència, tanta ineptitut. estem finançant l’afany de poder de quatre desgraciadets que no sabien a què dedicar les seves vides i es van fer polítics, per què no vota la gent, es pregunten? no calen tants debats sobre la desafecció de la gent a la política. tothom reconeix des de lluny que la política s’ha converit en la deixalleria de cada casa, el pitjor de cada casa es fa polític , ni et cal currículum, ni experiència, ni per suposat saber parlar cap idioma, això sí bones ungles trepadores, bones “tragaderes” i saber-la xupar molt bé, cap escrúpol i molta cintura per fer que el que ahir era blanc ara sembli groc i demà vermell. jo de vegades pagaria una miqueta més perquè els polítics calladessin, us podeu imaginar quin silenci més còsmic, si quan ens llevéssim al matí no hi hagués declaracions ni contradeclaracions, ni rectificacions. potser quan ens aconseguim alliberar de tanta mediocritat entronitzada veurem que tot era més fàcil. com era d’esperar, la sequera s’acaba però els polítics continuen i a cada crisi és com si una veueta interior o exterior (potser déu existeix de veritat) ens volgués evidenciar que alguna cosa no funciona, que hem donat massa poder sobre les nostres vides a unes institucions i una gent que no se’l mereixia i que el malusa. ens hem acomodat i preferim dependre d’inútils que prendre decisions. la comoditat atrofia el millor dels animals i dels humans, els reflexos, els sentiments, la creativitat, la innovació. ens hem instal·lat a la pitjor de les sequeres i em fa por que per sota del cabal de reacció.
diumenge, 30 de març del 2008
"Inmensas minorías"
Com sempre, m'ha encantat un escrit d'Antonio Muñoz Molina, vull reproduir-ne un tros perquè m'ajuda a descriure el desencant que em produeix aquesta tendència universalment acceptada a la uniformitat, a empassar-nos sense més allò que ens etziben. Desencant perquè suposa que no estem gens disposats a lluitar per defensar maneres diferents de pensar, a cridar contra la injústicia que representa aquesta condemna a la grisor perpetua.
"..... una minoría, desde luego, pero una minoría inmensa, variada, democrática, llena de curiosidad y bastante limpia de prejuicios, que se pasea por Arco lo mismo que por el Prado y puede admirar a Carmela Soprano y a Emma Bovary, que desmiente por igual las jeremiadas a lo Juan Goytisolo o Saramago sobre la perversidad del mercado que el cinismo canalla de los proveedores televisivos de inmundicia, así como la superstición de que todo lo que no sea gastronomía o pases de modelos es un anacronismo. Hay una inmensa minoría que ama la literatura, el arte, la música, que lee periódicos y compra libros. Si no es más amplia no es porque sea elitista, ni porque las cosas que le gustan no sean accesibles, o porque a la gente joven sólo le interesen las nuevas tecnologías audiovisuales. Habría más público si fuera mejor la educación, y si los medios prestaran cotidianamente un poco más de atención a lo que no lleva el sello instantáneo de la moda"
"..... una minoría, desde luego, pero una minoría inmensa, variada, democrática, llena de curiosidad y bastante limpia de prejuicios, que se pasea por Arco lo mismo que por el Prado y puede admirar a Carmela Soprano y a Emma Bovary, que desmiente por igual las jeremiadas a lo Juan Goytisolo o Saramago sobre la perversidad del mercado que el cinismo canalla de los proveedores televisivos de inmundicia, así como la superstición de que todo lo que no sea gastronomía o pases de modelos es un anacronismo. Hay una inmensa minoría que ama la literatura, el arte, la música, que lee periódicos y compra libros. Si no es más amplia no es porque sea elitista, ni porque las cosas que le gustan no sean accesibles, o porque a la gente joven sólo le interesen las nuevas tecnologías audiovisuales. Habría más público si fuera mejor la educación, y si los medios prestaran cotidianamente un poco más de atención a lo que no lleva el sello instantáneo de la moda"
dijous, 21 de febrer del 2008
diumenge, 10 de febrer del 2008
dissabte, 26 de gener del 2008
divendres, 25 de gener del 2008
dilluns, 14 de gener del 2008
teatre
Dilluns 14 de gener de 2008
Lectura dramatitzada
La jungla concretament
de David Plana
Sala Beckett
diumenge, 13 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
