FYI

El amor de mi vida

(Pablo Milanés)

Te negaré tres veces
antes de que llegue el alba.
Me fundiré en la noche
donde me aguarda la nada.
Me perderé en la angustia
de buscarme y no encontrarme.
Te encontraré en la luz
que se me esconde tras el alma.

Desandaré caminos
sin salidas como muros.
Recorreré los cuerpos
desolados sin futuro.
Destruiré los mitos
que he formado
uno a uno
y pensaré en tu amor
este amor nuestro
vivo y puro.

Te veo sonreír
sin lamentarte de una herida.
Cuando me vi partir pensé
que no tendrías vida.
Qué gloria te tocó,
qué ángel te amó
que has renacido.
Qué milagro se dio
cuando el amor
volvía a tu nido.

Qué puedo hacer,
quiero saber
que me atormenta en mi interior.
Si es el dolor
que empieza a ser
miedo a perder
lo que se amó.

Será que eres
el amor de mi vida...

EXCELSIOR

(El Joan Maragall més nietzscheà)

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

concert

Vanessa da Mata a l'Auditori

Auditori de Barcelona

Dia 15 d'abril de 2009

I Taught Myself How To Grow Old (Ryan Adams, East Tiger)

Poor little rose, beaten by the rain
In the wind in the gale, thunder and the hail
Sometimes I feel like I'm going insane
Without the numbness or the pain so intense to feel
Especially now it added up through the years
And I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
Now I'm crooked on the outside, and the inside's broke

Most of the time I got nothing to say
When I do it's nothing and nobody's there to listen anyway
I know I'm probably better off this way
I just listen to the voices on the TV 'til I'm tired
My eyes grow heavy and I fade away

'Cause I, I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside
I taught myself how to grow
Without any love and there was poison in the rain
I taught myself how to grow
'Til I was crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
Crooked on the outside, inside's caved
I taught myself how to grow old

concerts

Con el tiempo me he dado cuenta de que se sobrevive a todo, que el mundo se te cae encima una y otra vez, y te sacudes los escombros y sigues adelante". Christina Rosenvinge EPS

la sequera

com ja deveu haver notat fins i tot la metereologia està contra el tripartit, fins i tot els fenòmens naturals es posen d'acord per treure els colors al govern. no sé vosaltres, però jo ja he deixat d'interessar-me per si vindrà el benzema o l'adebayor i em llevo al matí impacient per veure com està la llosa del cavall o si la baells ja ha passat del 80% i sau pot desaiguar cap a susqueda. no em digueu que no us heu fet un glossari amb el conceptes més importants d'aquests dies: canonades, dessalinitzadores, embassament, minitansvasament, capçalera del riu. i no us heu adonat que en nadal ha fet escola i en baltazar i altres ja parlen paraula per paraula i vocalitzant, que no veuen que així se'ls entén tot? o potser parlen en anglès (no sé si recordeu l’acudit), ara que està tan de moda això que tothom ha de parlar anglès. en fi qui no es suïcida és perquè no vol. ara que és època de pagar impostos, jo cridaria a la desobediència perquè no sabeu quin mal em fa saber que una part, per petita que sigui, dels nostres impostos va a parar a pagar tanta incompetència, tanta incosistència, tanta ineptitut. estem finançant l’afany de poder de quatre desgraciadets que no sabien a què dedicar les seves vides i es van fer polítics, per què no vota la gent, es pregunten? no calen tants debats sobre la desafecció de la gent a la política. tothom reconeix des de lluny que la política s’ha converit en la deixalleria de cada casa, el pitjor de cada casa es fa polític , ni et cal currículum, ni experiència, ni per suposat saber parlar cap idioma, això sí bones ungles trepadores, bones “tragaderes” i saber-la xupar molt bé, cap escrúpol i molta cintura per fer que el que ahir era blanc ara sembli groc i demà vermell. jo de vegades pagaria una miqueta més perquè els polítics calladessin, us podeu imaginar quin silenci més còsmic, si quan ens llevéssim al matí no hi hagués declaracions ni contradeclaracions, ni rectificacions. potser quan ens aconseguim alliberar de tanta mediocritat entronitzada veurem que tot era més fàcil. com era d’esperar, la sequera s’acaba però els polítics continuen i a cada crisi és com si una veueta interior o exterior (potser déu existeix de veritat) ens volgués evidenciar que alguna cosa no funciona, que hem donat massa poder sobre les nostres vides a unes institucions i una gent que no se’l mereixia i que el malusa. ens hem acomodat i preferim dependre d’inútils que prendre decisions. la comoditat atrofia el millor dels animals i dels humans, els reflexos, els sentiments, la creativitat, la innovació. ens hem instal·lat a la pitjor de les sequeres i em fa por que per sota del cabal de reacció.